Feeds:
Entrades
Comentaris

La llegenda

L’any 1147, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va organitzar una expedició a Almeria per lluitar contra els sarraïns que assolaven aquelles costes mediterrànies. En aquesta empresa hi participaren diversos nobles catalans, junt amb els regnes de Castella i Navarra, i amb l’ajuda dels genovesos i dels pisans. Galceran de Pinós, hereu dels barons de Bagà, fou nomenat almirall de la flota.

La conquesta fou un èxit, però malauradament, durant la batalla, Galceran de Pinós va ser fet presoner pels sarraïns junt amb el seu cavaller Santcerní de Sull, i tots dos foren traslladats a Granada sense que els seus companys se n’adonessin.

Quan Berenguer IV i el seu seguici van tornar a Catalunya, el baró de Pinós, Pare Galceran, va demanar al comte que esbrinés si el seu fill encara era viu. En cas de que ho fos, volia saber quin era el preu que es demanava pel seu alliberament.

Així doncs, s’envià un missatger a negociar amb el rei moro, que quan va retornar, va notificar que Galceran era viu, però presoner. Els sarraïns, coneixent la vàlua del personatge, demanaren per Galceran un rescat molt exagerat, consistent en: cent mil dobles d’or, cent draps de brocat d’or, cent cavalls blancs, cent vaques bragades i cent donzelles verges.

El baró de Pinós, assabentat del preu que es demanava pel seu fill, va reunir tot l’exigit, venent part del seu patrimoni. L’únic que no va poder aconseguir va ser les cent donzelles.

Aleshores es va celebrar una assemblea al palau de Bagà, i els seus súbdits de Pinós van decidir, amb gran recança, oferir les seves filles per tal de salvar l’hereu del seu llinatge, Així doncs, van proposar que les famílies que tinguessin tres noies, n’oferirien dues, les que en tinguessin dues, n’oferirien una, i les que només en tinguessin una, s’ajuntarien amb un altra de la mateixa condició, i farien un sorteig per decidir a quina li tocaria lliurar la filla per fornir el rescat.

Un cop tot reunit, es van escollir uns quants cavallers de la baronia, encapçalats pel batlle de Bagà, per conduir el seguici fins al port de Salou, on s’havia d’embarcar vers a terres d’Almeria. Tot el poble de Bagà va sortir a acomiadar la comitiva amb grans plors.

Escenificació del Rescat, a Bagà

Escenificació del Rescat, a Bagà

Mentrestant, ja feia més de cinc anys que Galceran de Pinós i Santcerní de Sull eren presoners a Granada, i durant tot aquest temps, l’hereu de Pinós adreçava fervoroses pregàries a sant Esteve, patró de Bagà.

Justament la nit abans que el Rescat embarqués al port de Salou, sant Esteve va alliberar Galceran de les masmorres sarraïnes, i el seu company Santcerní fou també alliberat gràcies a la intercessió del seu patró sant Genís. Tots dos es van trobar de matinada a la mateixa platja des d’on, recorregut el lloc, van emprendre el camí cap a Tarragona. A mig camí, en terme de Vila-seca, van trobar-se amb tot el seguici del Rescat que s’anava a embarcar. Amb gran alegria van tornar tots plegats cap a Tarragona, on Galceran va regalar a les donzelles vestits de color verd i vermell, els colors de la Baronia de Pinós. Posteriorment s’encaminaren a Barcelona, a la cort de Ramon Berenguer IV i, després de restar-hi uns dies, es dirigiren a Bagà.

Quan Galceran de Pinós va veure el campanar de la parròquia de Sant Esteve, es va posar de genolls i caminà així fins arribar a la mateixa església; les ferides ocasionades per aquesta acció li van impedir sortir de palau durant un any i mig.

Com a mostra d’agraïment als seus vassalls, va fer lliures de remença totes les noies que nasquessin a les famílies que havien lliurat les seves filles per al Rescat, va proveir a totes les donzelles d’un bon dot per al seu matrimoni i va cedir a l’església de Sant Esteve la meitat del delme que tenia a la parròquia.

Galceran va viure molts anys i va tenir nombrosa descendència. En veure propera l’hora de la seva mort, va deixar tots els béns als seus fills i es retirà al monestir de Santes Creus, que ell mateix, junt amb altres barons, havia col·laborat a fundar. Va prendre-hi l’hàbit de monjo i va morir poc després. Les seves restes reposen en un sarcòfag al claustre del monestir.

Anuncis

Hello world!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!